Qui escriu la història?

És cert que la història l’escriuen els vencedors, els que ostenten el poder, i que fan de la seva la visió oficial. Tanmateix, és també cert que de les escletxes d’aquesta història tergiversada i imposada a mode de catecisme intocable, en brollen de forma inexorable les petites històries de la gent que l’ha viscuda i sofert. Com flors que s’esmercen a néixer entre les més ínfimes esquerdes de l’asfalt, entre les pedres dels murs o les fissures del ciment, són relats, anècdotes i records que es contraposen a la versió imperant.  I creixen i s’estenen. I qüestionen amb coratge els fets més intocables, les veritats més absolutes dels còdexs que ens havien volgut fer creure més sagrats.

Així, tal com aquestes flors aparentment insignificants són les que trenquen les estructures més fèrries, és també la petita història la que fa justícia i, esmenant les aberracions de les cròniques més enquistades, retorna finalment la dignitat al poble que l’ha viscut.