Panòptic perversus

Càmeres de vigilància amb reconeixement facial, detectors de moviment, sensors tèrmics,… De dia, de nit, quan ets a casa o a l’espai públic, al vàter, al cotxe o a l’ascensor. Sabem on ets i què hi fas. Som la santa inquisició tecnològica.

Ho poses en dubte? Va, home, va, obre els ulls! Ja fa dies que vius al 1984. Malauradament, no ets el personatge d’una novel·la de ciència ficció ni pots despertar-te d’un malson. Aquesta és la teva realitat, la maleïda i miserable vida real de totes i cada una de les vespes obreres del planeta terra.

Alerta amb la cara de babau que poses, ignores qui t’estarà enregistrant ara mateix. Tot avança tan de pressa que la teranyina invisible t’ha ben embolcallat sense ni adonar-te’n. I el més tràgic és que han estat la teva avinença i consentiment irresponsable els que han legitimat la teva esclavització. Desídia, sensació aguda d’impotència, la més absoluta imbecil·litat, passió per un món consumista de merda,… tant li fa quin és el teu cas: ho has permès!

I ara t’esgarrifes, vols que se’t retornin les llibertats que t’han estat sostretes, però vas tard, molt tard. I puc llegir el que ronda pel teu còrtex cerebral: dissidència, fugir, tornar al bosc. Tens por!